REUTILITZA!

La millor forma de que els infants aprenguin és a través de l'exemple. Si des de casa veuen un ambient de respecte cap a la natura i a part del bon ús i consum aprenen a reciclar els materials de rebuig farem que allò que nosaltres entenem com a consciència cap al medi ambient serà lo normal i quotidià. Hi ha molt de camí a fer i la societat i els medis no acaben de facilitar que els adults i els infants s'involucrin.

Però tot i així la petita llavor va creixent i podem veure alternatives de reciclatge, reutilització, reducció del consum i la recuperació de materals i objectes cada cop té més adeptes 

Un bloc que he trobat molt interessant en la materia de la quotidianeitat del reciclatge és "mama recicla".

Aquí us deixo unes propostes ben engrescadores i fàcils de fer.

En Mamá recicla hay muchas más ideas explicadas paso a paso, para que veas que jugar y reciclar pueden ir de la mano.

UN GARGOT ÉS... UN GARGOT?

Com a professora de plàstica trobo meravellosa la capacitat de assimilació, evolució i creació dels infants a l'hora d'expressar-se plàsticament.

L'etapa del gargot en els infants apareix al voltant del segon any i s'allarga al voltant dels 4. 

En aquesta etapa l'infant comença dibuixant raions sobre el paper de manera desordenada, en moviments de vaivé que poc a poc començaran a controlar i faran més formes arrodonides. 

Aquests gargots evolucionaran gràcies al control de la motricitat fina i del moviment determinant on i com  desitgen fer-los.

És interessant veure el pas en el que aquests "gargots" esdevenen coses, persones, animals, plantes... Comença aquí l'etapa del gargot amb nom que esdevé en el moment en que l'infant controla les seves creacions i això el fa dibuixar de forma intencionada. Les formes que acostumen a sorgir en aquesta etapa són les línies rectes, ovals corbes o línies creuades i punts i ja agafa els colors d'una manera més intencionada.

 Aquests "gargots" han de ser lliures en tots els aspectes no els hem de posar nom ni classificar si els infants no ho fan permetent que sigui ell qui interpreti els seus propis dibuixos.

VA DE CASTELLS

Des de casa la meva parella em va introduir en el món dels castells, un món ple de bones actituds com l'esforç, el treball en equip, la perseverança, l'actitud positiva i de superació... actituds que es promouen dins de l'escola. 

Ara a part dels castells reals han creat un joc molt interessant d'equilibris per tota la família.

El Nan Casteller  és un joc de construcció que es caracteritza per l’estabilitat i els angles rectes de les seves peces. Aquestes dues característiques permeten als més petits endinsar-se en les tècniques d’apilar-los i encaixar-los per obtenir estructures i escenaris diversos fomentant així la seva imaginació i la concentració.

…Com diu el seu vídeo promocional: “Que ningú s’espanti: caure forma part del joc”.