REUTILITZA!

La millor forma de que els infants aprenguin és a través de l'exemple. Si des de casa veuen un ambient de respecte cap a la natura i a part del bon ús i consum aprenen a reciclar els materials de rebuig farem que allò que nosaltres entenem com a consciència cap al medi ambient serà lo normal i quotidià. Hi ha molt de camí a fer i la societat i els medis no acaben de facilitar que els adults i els infants s'involucrin.

Però tot i així la petita llavor va creixent i podem veure alternatives de reciclatge, reutilització, reducció del consum i la recuperació de materals i objectes cada cop té més adeptes 

Un bloc que he trobat molt interessant en la materia de la quotidianeitat del reciclatge és "mama recicla".

Aquí us deixo unes propostes ben engrescadores i fàcils de fer.

En Mamá recicla hay muchas más ideas explicadas paso a paso, para que veas que jugar y reciclar pueden ir de la mano.

UN GARGOT ÉS... UN GARGOT?

Com a professora de plàstica trobo meravellosa la capacitat de assimilació, evolució i creació dels infants a l'hora d'expressar-se plàsticament.

L'etapa del gargot en els infants apareix al voltant del segon any i s'allarga al voltant dels 4. 

En aquesta etapa l'infant comença dibuixant raions sobre el paper de manera desordenada, en moviments de vaivé que poc a poc començaran a controlar i faran més formes arrodonides. 

Aquests gargots evolucionaran gràcies al control de la motricitat fina i del moviment determinant on i com  desitgen fer-los.

És interessant veure el pas en el que aquests "gargots" esdevenen coses, persones, animals, plantes... Comença aquí l'etapa del gargot amb nom que esdevé en el moment en que l'infant controla les seves creacions i això el fa dibuixar de forma intencionada. Les formes que acostumen a sorgir en aquesta etapa són les línies rectes, ovals corbes o línies creuades i punts i ja agafa els colors d'una manera més intencionada.

 Aquests "gargots" han de ser lliures en tots els aspectes no els hem de posar nom ni classificar si els infants no ho fan permetent que sigui ell qui interpreti els seus propis dibuixos.

VA DE CASTELLS

Des de casa la meva parella em va introduir en el món dels castells, un món ple de bones actituds com l'esforç, el treball en equip, la perseverança, l'actitud positiva i de superació... actituds que es promouen dins de l'escola. 

Ara a part dels castells reals han creat un joc molt interessant d'equilibris per tota la família.

El Nan Casteller  és un joc de construcció que es caracteritza per l’estabilitat i els angles rectes de les seves peces. Aquestes dues característiques permeten als més petits endinsar-se en les tècniques d’apilar-los i encaixar-los per obtenir estructures i escenaris diversos fomentant així la seva imaginació i la concentració.

…Com diu el seu vídeo promocional: “Que ningú s’espanti: caure forma part del joc”.

ARA VA DE MÚSICA

La música és una eina indispensable en l'educació, ja que a través de la música treballem molts aspectes de la formació integral de la persona, tant la vessant del desenvolupament personal com de les habilitats socials i les relacions interpersonals, així com l'adquisició de competències bàsiques.

Dins de l'etapa d’educació infantil hem d’entendre la música com un objecte de coneixement, com una finestra oberta a la percepció, com un estímul per a la producció creativa, com un  mitjà d’expressió, de comunicació i com una font de sensibilització musical.

Fer i escoltar sons i músiques serà l’objectiu que tindran els infants d’aquest cicle com a protagonistes, amb les seves possibilitats i interessos.

El cant, l’execució musical i el moviment corporal constitueixen els mitjans d’expressió amb els quals compten els infants per la producció sonora i musical. L’escolta sonora i musical posaran en joc la seva atenció i receptivitat tant en activitats de producció com en activitats específiques d’audició i apreciació. La familiarització creixent amb el repertori de cançons , sons i músiques que s’utilitzen proporcionaran el reconeixement, la discriminació, la memorització i una major capacitat de selecció d’acord amb els seus gustos i preferències.

En resum, fer música a l’etapa 0-6 potencia les tres dimensions com a músics: oïdor, intèrpret i creador per mitjà de la percepció sonora, de la cançó, del moviment i de les produccions sonores.

Dins de la xarxa podem trobar diversos aplicatius que podem utilitzar amb els infants, tant vivencials com d'observació i escolta.

http://dl.dropboxusercontent.com/u/286412/CURSO2010-11/placophone.swf

APLICACIONS A LA XARXA PER INFANTS

Dins de la xarxa podem trobar moltes activitats per tal de que els infants aprenguin i gaudeixin amb l'ordinador.
És important que com a educadors siguem conscients de la possibilitat d'ús de les noves tecnologies dins i fora de l'aula i que puguem orientar a les famílies perquè també en treguin profit.
Hi ha blogs, vídeos i jocs penjats a internet. Una pàgina de referència molt bona és www.edu365.cat

http://www.edu365.cat/infantil/agrada/SD12/index.html

http://www.edu365.cat/infantil/passos/index.htm

I L'HORT... QUE MENGEM?

Des de el meu àmbit de urbanita de Barcelona, fa temps que començo a tenir una necessitat gairebé física de retornar a valors que des de la ciutat no se'ns han potenciat. Tenim, teatres, botigues, cinemes, gent... però i la terra? I les olors? i els colors i els sabors?

Cada cop veig més iniciatives per part de les escoles de que es recuperi aquest petit contacte amb la terra, amb la consciencia d'allò que som, que fem i sobre que actuem i ho trobo maravellós.

M'aterra molts cops quan veig a nens que quan els hi demanes que dibuixem un pollastre, facin dibuixos de pollastres a l'ast, perquè no han vist gallines de veritat... per sort cada vegada n'hi han menys.

Per part de les escoles cada cop es valora d'una forma pedagògica. 

Ara es pena en el jardí, com una continuïtat del que es fa dins l'escola, com un espai exterior d’aprenentatge on s'intenta aconseguir que el límit imaginari entre l’aula i el pati es difumini. 

Tenir un hort afavoreix la gran curiositat que tenen per conèixer tot el que es manifesta al seu voltant fa de natura un element fascinant i una font d'estímuls.
A part és un recurs pedagògic que no requereix de grans inversions econòmiques i permet als infants investigar, observar, diferenciar, descobrir, tastar, olorar, tocar i amprendre d'una forma vivencial moltíssims continguts a l'aula d'una forma dinàmica i molt atractiva!

va!

TRIEM CONTES

Des dels primers moments de la vida del nadó (fins i tot abans de néixer), la família juga un paper molt important per introduir-lo en el món del llibre. L’infant entra en un món de fantasia carregat d’afectivitat si es creen, en el sí de la família, situacions i jocs de comunicació, si se li donen llibres de qualitat per tal que els manipuli en llibertat, si se li expliquen les primeres històries o se li canten les primeres cançons. Des dels primers mesos de vida -fins i tot en els darrers mesos de l’embaràs-, es pot estimular el bebè cantant cançons de bressol, llegint rimes, explicant contes molt breus -no més d’un minut-, mostrant dibuixos molt simples mentre seu a la nostra falda… Està comprovat que, mica en mica, l’infant es mostra cada vegada més receptiu a les paraules de l’adult i que la seva curiositat per tot allò que l’envolta augmenta.  Al voltant dels nou mesos, el bebè s’adona de que aquell objecte que li oferim per jugar, el conte, adquireix característiques que encara no ha descobert;

- Quan l’obre, la joguina canvia de mida i de forma. En canvi, quan el tanca, es torna petita.
- Té moviment en passar les pàgines.
- Cada pàgina presenta colors i dibuixos diferents. No obstant això, quan l’obre a la mateixa pàgina, el mateix dibuix és allà.

Més endavant, quan l’infant comença a caminar, es mou d’una banda a l’altra amb el conte perquè sap que és un objecte màgic;

- Cada cop que el mostra a un adult, aquest l’obre i li explica la història.
- S’estableix un diàleg amb l’adult.
- Aprèn que cada imatge té un so i, a més a més la pot identificar fàcilment amb els objectes del seu entorn. La gibrelleta, el plat, el got o el peluix del dibuix són com els de casa!

Hem de tenir cura a l’hora de seleccionar. Afortunadament, a les llibreries i biblioteques, hi ha personal qualificat que ens ajudarà a resoldre els dubtes. Però per norma general, els contes per a lectors de 0 a 3 anys haurien de respondre a les següents característiques físiques:
    - Llibres d’un format adient a les mans petites de l’infant.
    - No han de pesar.
    - No han de ser tòxics ni contenir plàstics, piles…
    - Les il·lustracions han de ser realistes i simples per tal que l’infant les pugui identificar amb facilitat.
    - Les imatges han de ser a color.
    - Dibuixos de primers plans.
    - No és necessari que tinguin text i, si en tenen, ha de ser molt breu.
    - Si són contes de cartró, les pàgines han de ser prou gruixudes per tal que l’infant les pugui passar amb facilitat.
  
Cal remarcar que, tal com es fa amb les joguines, els contes s’han d’adaptar a les necessitats dels infants, i per això és important disposar d’una gran varietat de contes per explicar. Tots aquests contes són instruments que ens ofereixen moments màgics de proximitat i afecte amb els nostres fills. 

EL RACÓ DE LA LECTURA 

• ALCÀNTARA, R.; GUSTI. El Tento busca el seu osset. Bacelona: Baula, 2010
• L’Arca de Noé. Madrid: Susaeta, 2007 (Casetes de roba)
• AMONT, K. La Sara se’n va a dormir. Barcelona: RBA, 2008
• CHILD, L. Oposats. Barcelona: Serres, 2008 (Carles i Laia)
• Comptem colors! Barcelona: Random House Mondadori, 2008
• COSTA, N. El conill va de festa. Barcelona: Cruïlla, 2008
• FLAD, A.; FERRI, F. L’ós. Barcelona: Cruïlla, 2008
• FLETCHER, J. 1, 2, 3… de cap al mar!. Barcelona: Combel, 2008 (Piu, piu, fora del niu)
• LAND, F. Quac! Quac!. Barcelona: Combel, 2008 (Toca, toca)
• Meeec-Meeec. Barcelona: Cruïlla, 2007
• MELLING, D. Com la mare. Barcelona: La Magrana, 2007
• PFISTER, M. A dormir, Nil!. Barcelona: Joventut, 2008 (Quadrada)
• El pingüí. Barcelona: Cruïlla, 2008
• PLA, I.; GANGES, M. L’elefant dels mocs. Barcelona: Combel, 2009 SALA i VILA, C. Sóc un pollet. Barcelona: Barcanova, 2010