Des de el meu àmbit de urbanita de Barcelona, fa temps que començo a tenir una necessitat gairebé física de retornar a valors que des de la ciutat no se'ns han potenciat. Tenim, teatres, botigues, cinemes, gent... però i la terra? I les olors? i els colors i els sabors?
Cada cop veig més iniciatives per part de les escoles de que es recuperi aquest petit contacte amb la terra, amb la consciencia d'allò que som, que fem i sobre que actuem i ho trobo maravellós.
M'aterra molts cops quan veig a nens que quan els hi demanes que dibuixem un pollastre, facin dibuixos de pollastres a l'ast, perquè no han vist gallines de veritat... per sort cada vegada n'hi han menys.
Per part de les escoles cada cop es valora d'una forma pedagògica.
Ara es pena en el jardí, com una continuïtat del que es fa dins l'escola, com un espai exterior d’aprenentatge on s'intenta aconseguir que el límit imaginari entre l’aula i el pati es difumini.
Tenir un hort afavoreix la gran curiositat que tenen per conèixer tot el que es manifesta al seu voltant fa de natura un element fascinant i una font d'estímuls.
A part és un recurs pedagògic que no requereix de grans inversions econòmiques i permet als infants investigar, observar, diferenciar, descobrir, tastar, olorar, tocar i amprendre d'una forma vivencial moltíssims continguts a l'aula d'una forma dinàmica i molt atractiva!
A part és un recurs pedagògic que no requereix de grans inversions econòmiques i permet als infants investigar, observar, diferenciar, descobrir, tastar, olorar, tocar i amprendre d'una forma vivencial moltíssims continguts a l'aula d'una forma dinàmica i molt atractiva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada