TRIEM CONTES

Des dels primers moments de la vida del nadó (fins i tot abans de néixer), la família juga un paper molt important per introduir-lo en el món del llibre. L’infant entra en un món de fantasia carregat d’afectivitat si es creen, en el sí de la família, situacions i jocs de comunicació, si se li donen llibres de qualitat per tal que els manipuli en llibertat, si se li expliquen les primeres històries o se li canten les primeres cançons. Des dels primers mesos de vida -fins i tot en els darrers mesos de l’embaràs-, es pot estimular el bebè cantant cançons de bressol, llegint rimes, explicant contes molt breus -no més d’un minut-, mostrant dibuixos molt simples mentre seu a la nostra falda… Està comprovat que, mica en mica, l’infant es mostra cada vegada més receptiu a les paraules de l’adult i que la seva curiositat per tot allò que l’envolta augmenta.  Al voltant dels nou mesos, el bebè s’adona de que aquell objecte que li oferim per jugar, el conte, adquireix característiques que encara no ha descobert;

- Quan l’obre, la joguina canvia de mida i de forma. En canvi, quan el tanca, es torna petita.
- Té moviment en passar les pàgines.
- Cada pàgina presenta colors i dibuixos diferents. No obstant això, quan l’obre a la mateixa pàgina, el mateix dibuix és allà.

Més endavant, quan l’infant comença a caminar, es mou d’una banda a l’altra amb el conte perquè sap que és un objecte màgic;

- Cada cop que el mostra a un adult, aquest l’obre i li explica la història.
- S’estableix un diàleg amb l’adult.
- Aprèn que cada imatge té un so i, a més a més la pot identificar fàcilment amb els objectes del seu entorn. La gibrelleta, el plat, el got o el peluix del dibuix són com els de casa!

Hem de tenir cura a l’hora de seleccionar. Afortunadament, a les llibreries i biblioteques, hi ha personal qualificat que ens ajudarà a resoldre els dubtes. Però per norma general, els contes per a lectors de 0 a 3 anys haurien de respondre a les següents característiques físiques:
    - Llibres d’un format adient a les mans petites de l’infant.
    - No han de pesar.
    - No han de ser tòxics ni contenir plàstics, piles…
    - Les il·lustracions han de ser realistes i simples per tal que l’infant les pugui identificar amb facilitat.
    - Les imatges han de ser a color.
    - Dibuixos de primers plans.
    - No és necessari que tinguin text i, si en tenen, ha de ser molt breu.
    - Si són contes de cartró, les pàgines han de ser prou gruixudes per tal que l’infant les pugui passar amb facilitat.
  
Cal remarcar que, tal com es fa amb les joguines, els contes s’han d’adaptar a les necessitats dels infants, i per això és important disposar d’una gran varietat de contes per explicar. Tots aquests contes són instruments que ens ofereixen moments màgics de proximitat i afecte amb els nostres fills. 

EL RACÓ DE LA LECTURA 

• ALCÀNTARA, R.; GUSTI. El Tento busca el seu osset. Bacelona: Baula, 2010
• L’Arca de Noé. Madrid: Susaeta, 2007 (Casetes de roba)
• AMONT, K. La Sara se’n va a dormir. Barcelona: RBA, 2008
• CHILD, L. Oposats. Barcelona: Serres, 2008 (Carles i Laia)
• Comptem colors! Barcelona: Random House Mondadori, 2008
• COSTA, N. El conill va de festa. Barcelona: Cruïlla, 2008
• FLAD, A.; FERRI, F. L’ós. Barcelona: Cruïlla, 2008
• FLETCHER, J. 1, 2, 3… de cap al mar!. Barcelona: Combel, 2008 (Piu, piu, fora del niu)
• LAND, F. Quac! Quac!. Barcelona: Combel, 2008 (Toca, toca)
• Meeec-Meeec. Barcelona: Cruïlla, 2007
• MELLING, D. Com la mare. Barcelona: La Magrana, 2007
• PFISTER, M. A dormir, Nil!. Barcelona: Joventut, 2008 (Quadrada)
• El pingüí. Barcelona: Cruïlla, 2008
• PLA, I.; GANGES, M. L’elefant dels mocs. Barcelona: Combel, 2009 SALA i VILA, C. Sóc un pollet. Barcelona: Barcanova, 2010